Aquesta secció conté informació sobre el maquinari que necessiteu per a començar amb Debian. També trobareu enllaços amb més informació a sobre del maquinari suportat per GNU/Linux.
Debian no imposa requeriments de maquinari més enllà que els del mateix nucli
Linux i el conjunt d'eines de GNU. En tot cas, qualsevol arquitectura o
plataforma a la que s'hagi portat el nucli Linux, la libc, el gcc,
etc. i que tingui un port de Debian, podrà executar Debian. Si us plau aneu a
les pàgines dels ports en http://www.debian.org/ports/m68k/
per a més detalls de l'arquitectura m68k i de com ha estat testada amb Debian.
Més que intentar descriure les diferents configuracions de maquinari suportades per Motorola 680x0, aquesta secció contindrà informació general i referències d'on trobar informació addicional.
Debian 3.0 suporta les once principals arquitectures i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com a "sabors".
Arquitectura | Nomenclatura de Debian / Sabor
---------------------+--------------------------------
Intel basats en x86 | i386
| - vanilla
| - idepci
| - compact
| - bf2.4 (experimental)
|
Motorola 680x0: | m68k
- Atari | - atari
- Amiga | - amiga
- 68k Macintosh | - mac
- VME | - bvme6000
| - mvme147
| - mvme16x
|
DEC Alpha | alpha
| - generic
| - jensen
| - nautilus
|
Sun SPARC | sparc
| - sun4cdm
| - sun4u
|
ARM i StrongARM | arm
| - netwinder
| - riscpc
| - shark
| - lart
|
IBM/Motorola PowerPC | powerpc
- CHRP | - chrp
- PowerMac | - powermac, new-powermac
- PReP | - prep
- APUS | - apus
|
HP PA-RISC | hppa
- PA-RISC 1.1 | - 32
- PA-RISC 2.0 | - 64
|
Intel basats en ia64 | ia64
|
MIPS (big endian) | mips
- SGI Indy/I2 | - r4k-ip22
|
MIPS (little endian) | mipsel
- DEC Decstation | - r4k-kn04
| - r3k-kn02
|
IBM S/390 | s390
| - tape
| - vmrdr
|
---------------------+----------------------------
Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura m68k.
Per a veure la informació de qualsevol de les altres arquitectures suportades
per Debian mireu les pàgines de Debian-Ports (Pàgines
específiques de les arquitectures).
Per a una completa informació referent al suport dels sistemes basats en M68000
(m68k) podreu trobar-la en la Linux/m68k FAQ.
Aquesta secció simplement us n'exposarà el més bàsic.
El port de Linux a l'arquitectura m68k funciona en qualsevol 680x0 amb una PMMU
(Paged Memory Management Unit -unitat de gestió del paginament de la memòria-)
i una FPU (floating-point unit -unitat de punt flotant-). Això inclou als
processadors 68020 amb una 68851 PMMU externa, el 68030 i superiors, i excloënt
a la línia "EC" de processadors 680x0. Mireu la Linux/m68k FAQ per a
més detalls.
Aquí teniu els quatre principals sabors de m68k suportats: màquines
Amiga, Atari, Macintosh i VME. Amiga i Atari foren els dos primers sistemes
als que Linux fou portat; encara continuen sent els dos ports més ben suportats
per Debian. La línia Macintosh té un suport incomplet, tant per Debian com pel
nucli Linux; mireu l'estat del projecte Linux m68k per a Macintosh pel
maquinari suportat. Les plaques simples BVM i Motorola en ordinadors VMEbus
són les de més recent addicció a la llista de màquines suportades per Debian.
Ports a d'altres arquitectures m68k, com l'arquitectura Sun3 i la NeXT black
box, estan en camí però encara no estan suportades per Debian.
El suport Debian per a interfícies gràfiques serà determinat pel suport trobat
en el conjunt del sistema X11 en les XFree86. Les noves ranures d'espansió
(slots) de vídeo AGP actualment són una modificació de l'especificació PCI i
moltes targetes AGP funcionen sota XFree86. Detalls sobre els busos gràfics
suportats, targetes, monitors i punters podeu trovar-los en http://www.xfree86.org/. Debian 3.0
ve amb la revisió X11 4.1.0.
En molts casos, tindreu que fer la primera arrencada des de disquets, usant el disquet de rescat. Generalment, tot el que necessitareu serà una unitat de disquet de 3.5 polsades d'alta densitat (high-density 1440 k). També estan disponibles les imatges d'instal·lació per a disquets d'instal·lació d'alta densitat (low-density 720 k) dels Atari.
La instal·lació des de CD-ROM està suportada per algunes arquitectures. En màquines amb suport d'arrencada des de CD-ROM, hauríeu de ser capaços de fer una completa floppy-less instal·lació. Fins i tot si el vostre sistema no suporta l'arrencada des de CD-ROM, podreu usar-los conjuntament amb d'altres tècniques per a instal·lar el vostre sistema, una vegada que hagueu iniciat l'arrencada amb un altre mètode; feu un cop d'ull a Arrencant des d'un CD-ROM, Secció 5.2.
Instal·lar des de discs locals es una altra opció per a moltes arquitectures. De fet la instal·lació des del vostre disc local és la tècnica preferida per a moltes màquines m68k.
També podeu iniciar l'arrencada del vostre sistema sobre la xarxa. Instal·lar sense disc, iniciant l'arrencada des de la xarxa i muntant mitjançant NFS tots els sistemes de fitxers locals, és l'altre opció -- probablement necessitareu un mínim de 16MB de RAM per a aquesta opció. Després de que el nucli del sistema operatiu estigui instal·lat, podreu instal·lar la resta del vostre sistema mitjançant qualsevol altre connexió a la xarxa (incloënt-hi PPP després d'instal·lar el sistema base), via FTP, HTTP o NFS.
Els discs d'arrencada Debian contenen un nucli construit per a maximitzar el nombre de sistemes en els que pugui funcionar. Desafortunadament, això fa al nucli més gran, amb una gran quantitat de controladors que mai seran usats per la vostra màquina (doneu un cop d'ull a Compilació d'un nou nucli, Secció 9.5 per a saber com construir el vostre propi nucli). Tot i així, és desitjable suportar el més ampli rang de dispositius possible per a assegurar-se de que podreu instal·lar en la major diversitat de maquinari possible.
La majoria dels millors sistemes d'emmagatzematge suportats pel nucli Linux estan suportats pel sistema d'instal·lació Debian. Noteu que actualment el nucli Linux no suporta disquets en els Macintosh i el sistema d'instal·lació no suporta els disquets per als Amiga. També es suporten en els Atari els sistemes Macintosh HFS i AFFS com a mòduls. Els Mac suporten el sistema de fitxers Atari (FAT). Els Amiga suporten el sistema de fitxers FAT i HFS com a mòdul.
Com a mínim haureu de tindre 12MB de memòria i 110MB d'espai al disc dur. Per a un sistema mínim basat en consola (tots els paquets estàndard), es requeriran 250MB. Si voleu instal·lar una quantitat raonable de programari, incloënt-hi el sistema X Window i alguns programes i llibreries de desenvolupament, necessitareu 400MB com a mínim. Per a una instal·lació més o menys completa, necessitareu al voltant dels 800MB. Per a instal·lar tot el disponible en Debian, probablement necessitareu al voltant d'uns 2 GB. Actualment instal·lar-ho tot no té sentit, donat que molts paquets tenen conflictes amb d'altres.
En el Amiga la mida de la FastRAM és rellevant per a als requeriments totals de
memòria. A més, usar una targeta Zorro amb 16 bits de RAM no està suportat;
necessitareu 32 bits de RAM. El programa amiboot pot usar-se per
a deshabilitar 16 bits de RAM; mireu la Linux/m68k FAQ. Els
nuclis més recents haurien de deshabilitar 16 bits de RAM automàticament.
En els Atari Linux s'usen les dues RAM; la ST-RAM i la Fast RAM (TT-RAM). Alguns usuaris han reportat problemes executant nuclis itself en Fast RAM, pel que el dbootstrap dels Atari carrega el nucli en ST-RAM. El requeriment mínim de memòria per a ST-RAM és de 2 MB.
En els Macintosh heu de ser precagut, en màquines amb la RAM basada en vídeo (RBV). El segment RAM en l'adreça física 0 és usat com a memòria de pantalla, deixant la posició de càrrega per defecte del nucli no disponible. El segment de la RAM alternatiu usat pel nucli i el disc RAM han de ser com a mínim de 4 MB.
AJUDAM: encara és cert?
Qualsevol targeta d'interfície per a xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux
també hauria d'estar-ho pels disquets d'arrencada. Potser necessitareu
carregar el vostre controlador per a la xarxa com a mòdul. Altra vegada, mireu
la Linux/m68k
FAQ per a completar detalls.
Linux suporta una llarga varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins, impresores, escàners, dispositius PCMCIA i USB. Tot i això, molts d'aquests dispositius no són requerits per a instal·lar el sistema. Aquesta secció conté informació a sobre dels perifèrics específics no suportats pel sistema d'instal·lació, encara que poden estar suportats per Linux.
Ja hi han venedors que distribueixen els seus sistemes amb Debian o alguna altra distribució de GNU/Linux preinstal·lada. Potser tindreu que pagar més per aquest privilegi, però el fer-ho així us assegurarà que aquest maquinari està completament suportat per GNU/Linux. Desafortunadament, és molt extrany trobar un venedor amb màquines noves Motorola 680x0.
Tant si compreu un sistema amb Linux preinstal·lat com sinó o fins i tot un sistema usat, és important comprovar que el seu maquinari està suportat pel nucli Linux. Cerqueu el vostre maquinari en la llista de components citada anteriorment. Feu saber al vostre venedor que esteu comprant per a un sistema Linux. Doneu suport als venedors que es mostrin amables amb el maquinari Linux.
Alguns fabricants de maquinari simplement no diuen com escriure controladors pel seu maquinari. D'altres no permeten l'acces a la documentació sense un acord de no divulgació que eviti que alliverem el codi font en Linux. Un altre exemple seria el maquinari propietari en l'antiga línia de Macintosh. De fet, mai s'han fet especificacions o documentació per al maquinari Macintosh, els més notables són el controlador ADB (usat pel ratolí i el teclat), el controlador del disquet i tota l'acceleració i manipulació CLUT del maquinari de vídeo (tot i que ara tenim un nou suport per a la manipulació CLUT en quasi tots els xips interns de vídeo). Així per sobre, això explica per que el port de Linux a Macintosh sempre va endarrerit respecte als altres ports.
Donat a que no ens han concedit l'acces a la documentació d'aquests dispositius, simplement no funcionaran sota Linux. Podeu ajudar demanant als fabricants d'aquest maquinari que alliberin la documentació. Si una gran quantitat de gent pregunta, llavors aquests s'adonaran de que la comunitat del programari lliure és un mercat important.
Instal·lació de Debian GNU/Linux 3.0 per a Motorola 680x0
versió 3.0.23, 16 May, 2002